Entrevista amb l'Óscar Muñoz


1-Com és la feina de doblador?

Jo he fet moltes feines a la meva vida, no tota la vida he sigut doblador. Vaig començar a treballar molt jovenet, als 15 anys, i no vaig començar a fer doblatge fins al 89 que jo tenia uns 21 o 22 anys. És una feina molt maca, a mi m'agrada molt. No és el mateix que ser actor i sortir tu en persona però a nivell interpretatiu, de dins, en fora, doncs si assembla molt. Però bé la feina de doblatge el que té és que sempre estàs a l'anonimat però és una feina molt maca. A mi m'agrada molt.

2-Què és el més difícil del doblatge?

Doncs el més difícil del doblatge és que el resultat sembli que no ho estiguis doblant. O sigui, que la veu surti del mateix personatge que estàs veient tu a la televisió o al cinema. És a dir, que et creguis a aquella persona que surt a la imatge amb la veu que estàs sentint. Per mi això és el més difícil perquè, a veure, la tècnica es pot agafar igual que agafes tècnica per conduir, tècnica per escriure a màquina o agafes la tècnica de donar-li volta a la truita, saps? El més difícil és que sembli que el personatge que estàs doblant ho estigui fent ell i, evidentment, per mi el més difícil és la interpretació. Pots tenir una bona tècnica, pots posar-ho tot en boca, que no es vegi que comences tard o que acabes d'hora, però és molt important la interpretació i és molt difícil. Això és el més difícil.

3-Com et vas iniciar al món del doblatge?

Em vaig iniciar en el món del doblatge perquè jo abans de fer doblatge vaig ser tècnic en dos estudis de doblatge. El primer era Estudis Lever i després vaig anar a Estudis Videocomunicació. I estant a Videocomunicació, bé, entre aquest i estudis Lever, vaig posar en pràctica a veure que tal se'm donaria fer doblatge. I bé, vaig fer unes proves i tal i semblava que la cosa no apuntava malament i ho vaig agafar en un moment què hi havia molta feina i, aleshores, en un moment donat qualsevol podia ser vàlid o tenia la capacitat per fer-ho. Hi havia molta demanda de feina i en aquells moments jo vaig aprofitar i vaig tirar endavant.

4-Què és més difícil doblar un actor o un personatge animat?

A veure, les dues coses són difícils, saps? Perquè pots ser un actor que parli molt poquet, sigui molt pla i no sigui molt exagerat ni interpreti a saco ni res; i aleshores et pots trobar a un dibuix animat que sigui una bèstia que cridi molt, que tingui algun tic al parlar, que sigui una cosa tan surrealista el dibuix que l'hi hagis de buscar una veu i així... I també pot ser molt difícil. Però també pot ser un personatge de carn i ós molt complicat, molt difícil i, en canvi, pots doblar a un dibuix animat que simplement diu: "sí" "no" "vale" "pam", saps? Les dues coses són difícils.

5-Com veus la situació actual del doblatge en l'àmbit de sèries/anime en català?

Series Anime en català... Jo no en faig. Fa anys sí que havia fet algun personatge d'alguna sèrie però no en faig ara. De dibuixos l'únic que faig és el Detectiu Conan.

6-A l'hora de doblar el Detectiu Conan de quina manera ho fèieu? Tens alguna anècdota de quan doblaves en Shinichi Kudo? Hi ha cap anècdota de l'estudi de doblatge que recordis especialment?

Mira, els primers capítols d'en Shinichi Kudo... bé, les primeres tongades, era una mica complicat perquè ho fèiem tots a la vegada, saps? Aleshores, osti tu, ens trobàvem com 4 o 5 actors i actrius al mateix estudi, a la mateixa sala, havíem de fer pistes a part i la cosa s'allargava una mica. Després, la manera de fer-ho va ser anar separant els personatges, és a dir, els 3, 4 o 5 personatges principals anaven sols cadascú per la seva banda amb una pista diferent i en una altra convocatòria doncs estaven els papers petits. D'aquesta manera s'agilitza molt més i pots fer bastanta més feina.

7-Durant la teva carrera professional, quin personatge t'ha agradat més doblar? Amb quin et sents més identificat?

Doncs mira, curiosament El Detectiu Conan em mola molt tio. Em mola molt perquè encara que siguin dibuixos per la mainada, jo conec gent, potser no tan grans com jo perquè jo ja sóc grandet, que es miren la sèrie perquè el conjunt de deduccions que fa el noi aquest està molt bé. Però a més a més, la història entre ells, entre els personatges i la història d'amor aquesta en secret que es porta el detectiu amb la Ran també té la seva història. Però és una sèrie que no em desagrada gens, m'agrada.

Un altre personatge que també m'agrada molt doblar i no és de dibuixos és l'Elijah Wood, el Frodo del Senyor dels Anells. És una persona que per doblar per mi és molt còmode. És un tio molt expressiu, té una mirada i uns ulls molt vius i curiosament la meva veu li encaixa molt bé amb la seva veu. Tenim un to de veu semblant. Home a veure, jo si abaixo la veu... Faig la veu més baixa que ell, però vull dir que tenim una veu bastant semblant i a més a més vaig tenir la sort de coneixe'l.

8-Què n'opines que ara hi comenci a haver més reconeixement cap a la teva feina? Actualment hi ha molts seguidors de l'anime que segueixen la teva carrera professional.

Doncs mira, jo me n'alegro de saber que tinc un reconeixement. Però jo t'haig de dir una cosa, jo sóc una persona que, bé tinc Facebook i tota la mandanga aquesta, però hi entro molt poc. Aleshores ni entro als foros ni miro critiques ni sé si tinc seguidors si no tinc seguidors... Mira, parlant clar i català... la veritat és que me la pela bastant, saps? No els seguidors, sinó el Facebook i tota aquesta història. Però m'alegra saber-ho. Mira, un se sent una mica content i reconfortat sabent que hi ha gent que li agrada la teva feina.

9-Com et van oferir l'oportunitat de doblar en Shinichi Kudo?

L'oportunitat de doblar en Shinichi Kudo me la va oferir per primer cop, perquè ha tingut bastants directors aquesta sèrie perquè clar, portem com 700 capítols doblats des que vam començar... El primer càsting i el primer director que em va oferir aquesta feina va ser en Joan Pera.

10-Quin mètode t'agrada més doblar l'analògic o el digital?

A nivell tècnic, és molt molt millor el digital perquè pots gaudir de moltes pistes, pots esborrar cosetes, pots moure frames amunt, frames avall i aleshores això dóna bastanta facilitat, sobretot a la part tècnica. També és veritat que de la manera digital els actors també tenim una mica més de facilitat perquè es poden salvar més frases, es poden salvar més coses, es poden aprofitar unes i d'altres... HI ha una cosa que, bueno això abans quan jo vaig començar a fer doblatge no es feia, que era "te lo pongo un poco a la derecha o te lo pongo un poco a la izquierda" saps? Vull dir, abans això no es feia. Jo pertanyo a la vella escola, per poc però vaig enganxar a la vella escola. L'època de Felip Penya, Jan Gelat, Bartomeu Gelat, Joaquin Diaz, Arseni Corselles... gent de fa molts anys i que quan ells ho feien no existia el sistema digital per res. I jo vaig aprendre amb el sistema analògic i vaig poder aprendre d'aquests professionals.

Moltes gràcies!

L'Òscar Muñoz em va enviar l'entrevista en format àudio. Si la voleu escoltar en format audio, la teniu aquí: