Molt intensa, perquè cada dia et trobes un repte diferent, però alhora molt incerta, perquè mai saps del cert què faràs l’endemà. Així que diguem que no és una feina apta per gent que busqui estabilitat i pau mental.
2 - Què és el més difícil del doblatge?
Aparentar normalitat quan et creues pel passadís de l’estudi amb una veu que t’ha acompanyat tota la teva vida o que ha estat molt important durant la teva infantesa. Ara de veritat, com he dit abans, el doblatge no és una feina fàcil. S’han de dominar moltes coses diferents com: la interpretació, la capacitat d’emular l’original, la modulació de la veu, etc. A més la feina inclou molts altres aspectes que s’escapen totalment al teu control: ha de coincidir que es rodin pel·lícules i sèries a països estrangers, que aquests productes arribin aquí, que hi hagi algun personatge que encaixi amb tu, que un director o directora de doblatge pensi en tu per al paper i a més que el dia que s’ha de doblar tu estiguis disponible. Si et pares a pensar en tot això, és de bojos. Per això m’atreviria a dir que el doblatge no té res de fàcil.
Precisament, vaig començar a fixar-me en el doblatge amb les sèries d’anime que posaven al 3xl.net. Als animes les veus són pràcticament l’ànima del personatge, i aquelles sèries dels anys 90 i 2000 van fer que hi parés atenció, que volgués saber qui hi havia darrere d’aquells doblatges i busqués informació per internet. Així vaig descobrir els cursos i les escoles de doblatge, i quan encara feia batxillerat em vaig matricular en una. En aquell moment va coincidir que faltaven veus joves i vaig poder fer alguns petits papers quan encara estava estudiant, gràcies als professors, que eren professionals en actiu que em van anar convocant. Així va començar tot.
4 - És més difícil doblar un actor o un personatge animat?
En el meu cas, té molt a veure amb l’expressivitat. Si la cara de l’actor o del dibuix animat no expressen gaire, costa més, però si l’actor és bo o el personatge animat és molt expressiu és un autèntic plaer poder posar-li veu i el treball és molt més agraït. D’altra banda, els personatges d’animació acostumen a tenir molta més energia i registres de veu més extrems que obliguen a forçar una mica la veu, pel que físicament cansen més, en general. Però al final, sempre depèn molt del producte que estiguis doblant. Cada pel·lícula i cada sèrie és un món.
No estic gaire posada en el tema, però crec que es nota una davallada en el volum de feina, sobretot pel que fa a l’animació japonesa, i és una llàstima. Tant de bo ara, amb les plataformes de streaming, es tornés a apostar per un doblatge català. Especialment en l’entreteniment dirigit a joves i adolescents.
6 - Durant la teva carrera professional, quin personatge t'ha agradat més doblar? Amb quin et sents més identificat?
Doncs realment, la Masumi Sera (“El Detectiu Conan”) és un dels meus preferits i sempre faig broma amb els amics perquè físicament ens hi assemblem. També he tingut el plaer de doblar actrius molt bones, com la Chloe Grace Moretz, a qui he pogut doblar en castellà a pel·lícules com el remake de 2013 de “Carrie”. Un doblatge que vaig gaudir molt perquè m’encanten les novel·les de Stephen King, però que també vaig patir, per tots els crits que hi ha a la pel·lícula. Un dels últims treballs que també he gaudit molt ha estat a la sèrie d’animació de Netflix “Glitch Techs”, on doblo a una de les protagonistes, la Miko, un personatge molt enèrgic i divertit que no calla mai, amb el que he pogut alliberar la meva vis còmica i experimentar amb els canvis de registre. La veritat és que m’estimo tots els personatges que he doblat, perquè de tots s’aprèn alguna cosa nova.
7 - Què n'opines que ara hi comenci a haver més reconeixement cap a la teva feina? Actualment hi ha molts seguidors de l'anime que segueixen la teva carrera professional.
Està molt bé, estic molt contenta, la veritat. Ara amb internet i les xarxes socials s’estan visibilitzant moltes coses de les quals abans potser no se sentia a parlar tant sovint. És maco veure com hi ha gent que aprecia i admira la teva feina i la dels teus companys, tan espectadors i aficionats com estudiants de doblatge que potser un dia s’hi arribin a dedicar i que et veuen com un exemple a seguir igual que jo en el seu moment tenia els meus propis referents. A mi tots aquests missatges positius m’ajuden a recordar per què el doblatge és important i per què m’agrada tant dedicar-m’hi, cosa que de vegades, per desgràcia és fàcil oblidar llegint o sentint algunes opinions als mitjans vers la nostra professió.
És complicat, s’han de quadrar i adaptar moltes coses com els ritmes, la sonoritat, les rimes i, a més d’interpretar i modular la veu (en cas que el personatge tingui una veu concreta), has de preocupar-te per afinar. A vegades pot ser molt frustrant, però quan ho aconsegueixes fer tot i que quedi bé, és molt satisfactori.
9 - Per les xarxes socials vas comentar que ets una fan d'El Detectiu Conan des que eres petita. Com et vas sentir quan et van donar un paper a la sèrie?
Efectivament, sóc molt fan. Vaig començar a mirar el anime quan es va començar a emetre a Catalunya, el 2001, quan només tenia deu anys, i es va convertir en la meva sèrie preferida immediatament. M’agradaven molt les novel·les i les pel·lícules policíaques i “El Detectiu Conan” ho tenia tot: misteris, aventures, detectius adolescents, capítols més foscos amb tocs de terror, molt d’humor, i, sobretot, un doblatge increïble. Em vaig enamorar de totes les veus. Mai m’hagués pogut imaginar que arribaria a doblar-la, perquè en aquell moment no sabíem que el anime seguiria després de tants anys. No sóc gaire fan de les sèries llargues, perquè m’acabo avorrint, però en aquest cas ho agraeixo. Tot plegat va ser molt curiós perquè jo llegia el manga i quan va aparèixer el personatge de la Masumi Sera, ara ja fa uns anys, vaig pensar que la meva veu li podria quedar bé en la versió animada. És una noia molt directa i molt poc femenina i m’agrada doblar aquesta mena de personatges. Quan vaig saber que tornaven a doblar episodis de “El Detectiu Conan” en català, un dia que estava a l’estudi, vaig deixar caure (molt poc subtilment) que, si us plau, em truquessin, que em faria moltíssima il·lusió. I així va ser. Em van avisar per fer d’un secundari episòdic (la Mutsumi Suguri als episodis 625 i 626: “El quiròfan del terror”) i jo ja vaig ser molt feliç amb allò però, quan em van dir que en següents episodis doblaria a la Masumi Sera. Em vaig posar molt nerviosa, com feia temps que no ho estava. Després de doblar-la, vaig sortir de l’estudi pràcticament fent salts d’alegria.
10 - Quin consell li donaries actualment a qui vol formar-se en aquesta feina?
Paciència i perseverança. En doblatge, igual que en qualsevol professió artística, a vegades es pot trigar molt a obtenir uns resultats que compensin tot l’esforç i el temps que li has dedicat, per això crec que no és bo obsessionar-se amb la idea de tenir èxit, sinó que cal viure el dia a dia i, sobretot, aprendre tot el que puguis de cada experiència, perquè una cosa molt maca que té aquesta professió és que mai deixem d’aprendre. I llegir molt en veu alta.
Aquest cop la Clara Schwarze no ha pogut fer l'entrevista en format audio per falta de temps.
I per acabar us deixo amb un dedicatòria de la Clara Schwarze per promocionar la pel·lícula 24.
Recordeu que la pel·lícula 24 d'"El Detectiu Conan: La bala escarlata" s'estrena als cinemes el 16, 17 i 18 d'abril.