1 - Com és la feina d'actor de doblatge?
És una especialitat dins del món de l’actuació. És una feina complexa i molt maca. Ara mateix és molt difícil de fer-la bé perquè és un ofici que s’ha malmès molt en els últims anys. Ara és una feina molt solitària des que va començar la pandèmia. Ja ho era des de fa uns anys quan es va instaurar molt la banda a part. Espero que ens esperi un futur llarg i millor.
2 - Què és el més difícil del doblatge?
El més difícil del doblatge és el més difícil de la interpretació, que és fer-lo creïble. Que no es noti que és una interpretació i, concretament en el doblatge, t’has d’assemblar a l’original. Això és difícil per dos motius: perquè la imitació no és sempre fàcil, hi ha factors que t’han d’acompanyar (no és el mateix doblar un actor que et va que un que no et va gens o un de la teva edat que d’un que és molt més jove o més gran) i avui dia és molt difícil doblar en general perquè hi ha moltes presses i sovint treballem amb material molt precari i sense saber molt bé el que estem doblant. Però principalment el més difícil és ser creïble, dir de veritat, i assemblar-se a l’original. Això no impedeix que de vegades hi hagi d’haver un marge de variació perquè parlem de dos idiomes diferents en què no hi pot haver una manrra de parlar idèntica sinó que s’ha de traslladar al nostre idioma allò que s’està sentint en un altre. El que a mi més em preocupa quan doblo una cosa és fer-ho bé. És assemblar-me a allò que sento i fer-ho el màxim bé que sé. No penso en sonar meravellós sinó en fer el que sento en el meu idioma i que qui ho senti ho cregui i que aquella cara que vegi (sigui d’un actor o d’un dibuix) tingui la veu que li hauria de sortir. Sóc bastant ràpid treballant perquè intento concentrar-me molt i captar la idea el més ràpid possible però a vegades, encara que el director ja trobi prou bé el take, l’intento repetir perquè potser hi veig un petit matís de l’original que puc captar millor tornant-lo a fer per si hi puc aportar alguna cosa més.
3 - Com et vas iniciar al món del doblatge?
Em vaig iniciar en el món del doblatge quan era un nano en un moment en què molts clients (principalment Disney) es van cansar que els nens fossin doblats per dones fent veuetes. A partir dels anys noranta va ser una dinàmica que moltes distribuïdores van voler canviar i va ser el moment en què jo i molts més companys hi vam entrar. Jo vaig començar amb nou anys. Abans ja m’havien proposat alguna vegada fer doblatge, però no em va interessar mai, em feia vergonya posar-me davant del micròfon i parlar, però hi va haver un moment en un estiu en que vaig pensar que podia ser divertit i em vaig iniciar en aquest món que s’ha convertit en el meu ofici. Així vaig anar fent papers mentre anava a l’escola i un cop vaig entrar a la universitat (per fer Filologia Clàssica i Història de l’Art) vaig començar a tenir una mica d’èxit dins l’ofici que es traduïa en feina pel qu vaig decidir que no tenia sentit per mi acabar la carrera i em vaig dedicar plenament al doblatge. A vegades hi ha una convenció dins d’aquest ofici que quan fas un dibuix animat sembla que és molt fàcil i a vegades et convoquen i et diuen “són molt takes, però són facilets, ho faràs ràpid” però en l’animació passa que la imatge que veiem és una imatge irreal, però la veu és sempre d’un actor de veritat tant en l’animació com en la imatge real. Per tant, si entenem que el doblatge és assemblar-se a aquell actor que estem sentint la dificultat hauria de ser la mateixa.
4 - És més difícil doblar un actor o un personatge animat?
Crec que és molt més fàcil doblar un actor bo que un actor dolent. Quan sents l’original sempre passa que quan aquell actor té taules és molt més fàcil de doblar. Els actors dolents a vegades prefereixo no sentir-los perquè no se m’encomani res d’ells, en canvi, si és un actor bo ja ho tens tot fet. Sí que és veritat que de vegades als dibuixos hi ha més càrrega interpretativa perquè les expressions són més exagerades i requereixen un esforç extra per donar vida a aquella imatge que no té vida pròpia. El més difícil és doblar aquell actor que estàs sentint. Et pots trobar que et costa doblar un actor de primera de Hollywood o un dibuix amb molt caràcter, per tant no diria que hi ha un més fàcil que l’altre. Jo normalment prefereixo doblar actors perquè a mi m’agrada molt doblar mirant als ulls, i els ulls de les persones diuen molt més que els d’una animació (tot i que he fet coses en dibuixos que mai he pogut fer en cap actor per gran que aquest sigui).
5 - Com veus la situació actual del doblatge en l'àmbit de sèries/anime en català?
La situació del doblatge ara mateix, tant en castellà com en català, com en sèries d’animació, com en cinema, com en anime, és una situació molt preocupant i difícil. Nosaltres patim molt intrusisme. És un ofici que ara està ple de gent que no és actriu i això afecta en tots els gèneres. És una situació greu, ja que la feina, a excepció de tots els aficionats, està poc valorada i estimada en general i això és una llastima. Quan jo era petit encara era molt maca la feina, quan algú sabia que era actor de doblatge cridava l’atenció. Aquests últims anys, sobretot aquests últims deu, tinc la sensació que no se’ns valora gaire i que els clients creuen que la nostra feina és cara quan és tot el contrari, nosaltres fa trenta anys que no tenim el nostre salari actualitzat i és molt greu. Tot això fa que en moltes produccions (tant les que són més importants com en les més precàries) hi està passant gent que no està preparada ni qualificada sense el nivell quecal per fer la nostra feina. Això provoca una baixada de qualitat del nostre ofici i un desprestigi. És una situació difícil de canviar i gens esperançadora. Darrerament no he participat en molt anime en català, però imagino que la situació és exactament la mateixa que la resta.
6 - Durant la teva carrera professional, quin personatge t'ha agradat més doblar? Amb quin et sents més identificat?
La pel·lícula que més m’ha agradat fer és “Enmig de la natura” (Into The Wild) d’en Sean Penn, en la que vaig doblar al protagonista, l’Emile Hirsch. La vaig doblar en castellà en l’estrena i, al cap d’uns anys, en la versió catalana. És una pel·lícula que em va meravellar. La interpretació és molt bona i parla de coses essencials de la vida. És sense dubte el paper que més m’ha agradat.
7 - Què n'opines que ara hi comenci a haver més reconeixement cap a la teva feina? Actualment hi ha molts seguidors de l'anime que segueixen la teva carrera professional.
M’alegra saber-ho, sempre és maco i fa il·lusió. Ja fa molts anys que vaig començar i he tingut èpoques de reconeixement d’aficionats i també de companys.
8 - T’agrada escoltar-te a tu mateix un cop has acabat de donar-li veu el personatge d’una pel·lícula/sèrie?
Durant molts anys he procurat escoltar les coses que feia. Sempre he dit que la feina de fer sala és com la feina de la mina: tu a sala treus el diamant en brut i després l’has de refinar. Sempre m’ha atret molt fer-ho. Els primers anys ho veia gairebé tot, perquè la sensació que tu tens quan grabes una feina és d’estar treballant i només penses en el procés, en els teus horaris i en la teva rutina. Un cop ja veus la pel·lícula d’una tirada i tens una percepció real del que has fet a vegades passa que aquella escena en què t’hi has estat hores treballant i que semblava tot un món era en realitat una escena de deu minuts. Quan veig els meus treballs sóc crític i miro de ser el més objectiu possible.
9 - He vist que ets la veu habitual de Shia LaBeouf i de Robert Pattinson. Com és posar-li la veu a actors tan reconeguts després de tants anys?
Quan ja comences a portar anys en la professió és especialment maco perquè a mesura que tu creixes aquells actors creixen i et fa implicar més en la feina com si tinguessis un compromís artístic. Quan em convoquen per doblar actors com en Robert Pattinson em fa il·lusió i penso molt en el públic que sempre s’ha acostumat a sentir-lo tal com jo el faig parlar. Haver vist actors que han començat de jovenets i que al créixer cada cop ho fan millor m’agrada. No obstant això, des que vaig començar intento estar al 100% perquè aquells actors habituals sempre rebin la mateixa qualitat.
10 - Quina és la diferència i el procés de doblar una sèrie/ pel·lícula per cinemes, televisió i plataforma (Netflix, HBO, Prime, etc.)? El client exigeix coses diferents?
Abans hi havia una diferència molt més notable perquè el procés era un altre, per exemple, abans en el vídeo es treballava molt més ràpid que en el cinema, aquest el treballàvem en còpies de 35 mil·límetres físiques en què s’havien de fer canvis de bobina constants, els discs s’havien de canviar, etc. Ara això ha canviat. Ara per plataformes pots doblar produccions que són més bones que pel·lícules de cinema. D’aquesta manera s’ha equiparat molt la manera de treballar i el que demanen (abans només es feien càstings per pel·lícules de cinema, però ara en fem gairebé per tot). La velocitat de treball sí que és diferent si és una superproducció, ja que no s’intenta córrer tant, però en general tot es dobla ara bastant de pressa i àgilment sigui el que sigui.
11 - Podries dir a quins personatges vas anar a fer quan et van trucar per fer càstings?
De memòria recordo que fa no massa vaig fer un càsting per un actor que vaig doblar durant moltes temporades de la sèrie i veient qui feia la prova semblava que volien respectar aquesta continuïtat, però finalment no, van preferir un actor al qui no m’hi assemblo gaire vocalment. De tota manera ens passa a tots constantment que no ens agafen potser no per no estar a l’altura sinó perquè els directors creatius tenen un altre tipus de registre o d’interpretació en ment.
12 - Quin mètode t'agrada més doblar l'analògic o el digital? Et sents més còmode doblar al faristol amb altra gent o sol a banda part?
No tinc una preferència, però del mètode analògic m’agradava que tenia un ritme de treball més agradable. No et tenies tan sotmès a la “dictadura de la velocitat”. També amb aquest mètode les estrenes de cinema les veies a la perfecció i, quan va arribar el mètode digital, de seguida vam començar a treballar amb còpies “anticòpia”: en blanc i negre, codis, lletres sobreimpreses, etc. Amb tot això acabem treballant sempre amb material molt precari i dolent. Si molts aficionats del doblatge veguessin com són les còpies amb les que treballem se’n farien creus. Per tant, en aquest sentit, era més maco el mètode analògic per la comoditat. També el fet de treballar sol, en banda a part, que va començar a passar amb els protagonistes sempre m’ha semblat bé, però també m’agradava treballar amb companys, que sovint aportava més frescor i realismeal resultat final. De tota manera crec que ja ho tenim tots molt assimilat, sobretot des de la pandèmia que treballem tots sols peti qui peti.
13 - Que no puguis veure realment la sèrie/pel·lícula per evitar spoilers, ja que la distribuïdora no ho permet, creus que per tu és un inconvenient? És a dir, creus que si no hi hagués “anticòpia”, podries fer una millor interpretació?
Evidentment. De vegades fins i tot la pantalla que veiem és completament negra i només podem veure al personatge en blanc i negre en els moments que parla. Tot això et treu informació i pel text no sempre pots saber amb qui parla el personatge ni el context de la conversa. Et manca informació i llavors et treuen armes interpretativament.
14 - Com recordes la teva experiència doblant a Matt Smith com a Doctor a la sèrie Doctor Who? Alguna anècdota o cosa que destacaries? Et va agradar fer aquesta sèrie? Creus que hi ha esperança perquè TV3 la torni a comprar-la? Es va quedar penjada una temporada on el teu personatge encara hi surt.
Em va agradar molt fent en Doctor Who. Ho feia molt bé i ho vaig gaudir molt. Recordo que algú ens va convidar a una conferència dedicada al Doctor Who com a veus dels tres doctors (amb en Xavier Fernández i en Carles di Blasi). Ens ho vam passar molt bé, vam riure molt i ens van fer preguntes molt divertides. En Matt Smith no era conegut en el moment en què vaig fer la sèrie i és un d’aquells actors que després he vist en altres coses, com a “The Crown”, i vaig pensar que m’hagués agradat doblar-la, però en auqest cas com que estava doblada a Madrid era impossible. No sé si hi ha esperança per part de TV3 de tornar a comprar la sèrie, però jo estaria encantat de seguir doblant-lo. És un actor impecable amb un humor molt fi pel que seria un privilegi.
15 - Per tu que és el més difícil de ser director de doblatge?
A mi m’encanta dirigir i sempre m’ho prenc amb molt de respecte. De la mateixa manera que el doblatge com a tal crec que la direcció avui en dia està molt malmesa. Ha canviat i s’ha deteriorat molt. El més difícil sempre m’havia semblat que era fer càstings i escollir el repartiment. L’he intentat fer sempre tan bé com he sabut. En un moment concret vaig decidir prendre la decisió de no dirigir més fins que, just abans de la pandèmia, un company meu no va poder acabar una sèrie que estava dirigint i el client em va demanar si la podia acabar de dirigir. Em va agradar perquè vaig treballar amb gent que no es dedicava al doblatge en l’època en què dirigia regularmenti em va satisfer molt. La feina de sala m’agrada molt i també dirigir els actors i relacionar-me amb els tècnics de so. És important crear un ambient de sala còmode i plàcid.
16 - Amb la pandèmia que estem vivint actualment en el doblatge s’ha notat bastant?
Sota la meva percepció la feina ha baixat moltíssim perquè moltes coses s’han aturat i endarrerit i ens costarà recuperar-nos. Després del primer confinament més dur va haver-hi un petit moment en què la cosa es va reanimar una mica perquè va tocar doblar tot allò que no es podia fer abans perquè els estudis estaven tancats, però com que la pandèmia no ha millorat sinó que ha tingut moments crítics i ha empitjorat ha fet que la producció segueixi parada i que, per tant, no hi hagi producte per doblar.
Moltes gràcies!
L'entrevista ha estat corregida per en Cortex.
En Manuel Gimeno li vaig fer l'entrevista per trucada, així que la teniu en format àudio. Si la voleu escoltar en format àudio, la teniu aquí:
I per acabar us deixo amb un dedicatòria d'en Manuel Gimeno per promocionar la pel·lícula 24.
Recordeu que la pel·lícula 24 d'"El Detectiu Conan: La bala escarlata" s'estrena als cinemes el 16, 17 i 18 d'abril.