1-Com és la feina d'actor de doblatge?
La feina d'actor de doblatge és una feina com qualsevol altra, però igualment té certes particularitats. A nivell tècnic, hi ha uns fonaments amb què has de treballar intensivament com són el sentit del ritme (sincronia), el sentit musical (els tons), la dicció, (per tenir agilitat a l'hora de parlar) la ductilitat, l'oïda i la vista (per tal d'afinar el que vols absorbir de pantalla). Aquests elements s'han de conjugar amb la teva pròpia capacitat de pinzellar-los amb el teu gra de veu i els dinamismes propis interpretatius que puguis aportar al còctel. El resultat és un mateix doblant a nivell professional, com veus. Tornant a la pregunta: es tracta d'una especialització dins del món de la interpretació que porta molt de temps aprendre a fer-la bé i en el que vas creixent a diari sacsejant aquest còctel per tal de millorar-ho, perfeccionar-ho i poder, pràcticament, volar mimetitzant-te amb el personatge. Sens dubte, és una feina especial i està plena de grans actors i actrius de tota mena de registres. És un Circ du Soleil artístic especialitzat en veu i actuació.
2-Què és el més difícil del doblatge?
La pregunta és àmplia perquè les dificultats, igual que a la vida, són reptes en què un mateix s'enfronta, i un cop assolides és quan veus un nou horitzó amb noves fites. Primerament, és evident que el més difícil és aconseguir un nivell top el qual porta molts i molts anys d'assolir. Si em preguntes a nivell tècnic, et puc assegurar que és saber com treure tot el suc del que estàs veient en pantalla, commoure de la mateixa manera en què estàs sentint que et fan commoure. Com si es tractés de l'extracció de l'última gota d'oli en un procés de premsat. És complicat perquè requereix d'una implicació enorme, sobretot mental, però també física. A més a més, de saber utilitzar correctament el còctel del que parlàvem prèviament, saber extreure tal quantitat d'elements durant convocatòries maratonianes és el més difícil, sota el meu parer.
3-Com et vas iniciar al món del doblatge?
Vaig entrar al món del doblatge al voltant dels vint anys per vocació familiar, ja que ja hi tenia un germà gran que s'hi dedicava, una mare que hi dirigia i un pare actor (que era un ésser meravellós ple de llum i un pou de saviesa). Em vaig preparar com a actor estudiant a l'escola d'interpretació El Timbal. Vaig fer cursos de dicció. Vaig entrar a una companyia de teatre infantil i durant gairebé 3 o 4 anys anava un cop per setmana a gravar contes a Radio Estel. Vaig fer traduccions de guions de l'anglès al castellà i vaig aprendre com s'estructurava un guió de sala. Tot això em va ajudar molt a entrar dins del món del doblatge amb una bona base i poder començar a aprendre d'aquells que portava tota la vida escoltant. Vaig entrar al món del doblatge fent convocatòries d'ambients i petits papers, i a poc a poc, i crec que d'una manera orgànica, he anat fent més coses de pes. Després de gairebé vint anys, he tingut una trajectòria molt diversa i plena i em sento molt satisfet per la feina feta, però no vol dir que m'hi conformi. En la part tècnica i interpretativa, he continuat fent cursos tant enfocats a actor d'imatge com d'interpretatius de tota mena per tal de reciclar-me i continuar aprenent, i desitjo continuar fent-ne més.
4-És més difícil doblar un actor o un personatge animat?
 |
| El Timbal, Escola de Teatre i Creació Escènica |
 |
| Ràdio Estel |
Tot és molt relatiu, perquè des del meu punt de vista, no és una qüestió de si és animat o ficció, és una qüestió de “producte”, de com està muntat, dels diàlegs, de la quantitat d'acció que trobem, de la síntesi del conjunt i de com hi flueix tot plegat. A grans trets, podem dir que la ficció acostuma a ser més continguda en el mètode perquè t'obliga a gratar-te més i més endins per tal de donar aquella pinzellada que encapsuli la veritat del to que busquem, de l'emoció que busquem! L'anime i el món de l'animació en general tendeix a tenir un punt més exagerat per la caracterització del producte mateix. Per tant, t'emporta a buscar caracteritzacions amb una afectació superior. En tots dos productes, el que és adequat i “difícil”, sota el meu parer, és saber donar la pinzellada idònia i precisa per deixar un producte el més adequat a allò que l'espectador/a s'espera trobar.
5-Com veus la situació actual del doblatge en l'àmbit de sèries/anime en català?
Vinc de la generació del Mazinger Z, Bola de Drac, del Dr. Slump, d'en Musculman, el Ranma i moltes altres que passaven a canals estatals i que devoràvem a casa meva la meva germana petita i jo. Històricament, hi ha hagut una gran aposta de la Televisió Pública de Catalunya per les sèries d'anime i moltes generacions les hem pogut gaudir. Qui més qui menys té una o diverses sèries que pertanyen a la seva generació i es vinculen estretament amb TV3. Per tant, crec que hi havia una bona feina feta en aquest aspecte. Uns anys enrere fins arribar aquí, la cosa ha anat baixant tant a nivell de quantitat com de qualitat. Els motius són molt diversos, però el que sí puc veure és la quantitat de sèries que s'emeten que no tenen la càrrega generacional que tenien abans i sembla que aquell esperit s'està perdent, lamentablement. Cal més implicació en el disseny dels actors principals que componen els llançaments de sèries o pel·lícules en general. Hi ha productores que fa temps que ho fan millor que les pròpies televisions públiques, com Selecta Visión, Alfa Pictures, Media3 Estudio, etc. Cal més gent jove amb idees i menys funcionaris. Cal innovar i fer que el públic torni a mostrar un interès general. Cal tornar a posar de moda les sèrie amb productes transversals i amb gent que estigui especialitzada en el sector.
6-Durant la teva carrera professional, quin personatge t'ha agradat més doblar? Amb quin et sents més identificat?
N'hi ha molts que em venen al cap, però n'hi ha tres o quatre que els tinc molt d'amor. Primerament, i quan feia pocs anys que començava, em van trucar per fer el càsting de la pel·lícula El Perfum i em va semblar increïble perquè era un llibre que havia llegit tres vegades. L'havia devorat en totes i cada una de les lectures. En Jean Baptiste Grenouille és un personatge molt difícil de sintetitzar en una pel·lícula, molt obscur, complex, fins i tot obscè… i a mi se'm feia gran tot allò. Em van escollir i vaig tenir l'enorme sort de ser dirigit per en Manolo García pare, tot un mite del doblatge. Jo tremolava. Quan miro enrere veig mancances per part meva a nivell interpretatiu, veu i seguretat, però em quedo amb l'experiència, ja que va ser tot com un somni. Recordo aquells moments amb molta alegria i vaig pensar que vaig ser molt afortunat. Vaig doblar, també, l'actor Cillian Murphy a la versió catalana d'Esmorzar a Plutó (Breakfast on Pluto), potser un dels intèrprets més brillants d'aquesta generació d'actors. La història tracta la vida d'un transvestit a la Irlanda dels anys 70 en ple conflicte de l'Ulster. Per desdramatitzar tota aquella situació, la pel·lícula transcorre a través dels ulls d'en Patrick Braden, un noi orfe que somia trobar la seva mare a Londres. És una tragicomèdia de primer nivell amb una direcció i un repartiment d'actors i actrius magnífic! És poesia audiovisual, perquè la BSO és brutal. Doblar un transvestit va ser un repte majúscul en intentar no caure en la ridiculització, la caricatura i els tòpics; per tant, vaig haver d'imaginar-me una noia atractiva, sensible, i amb un toc d'humor àcid, ja que la vida i l'entorn li era hostil. Vaig empatitzar molt amb aquell personatge. Li estaré tota la vida agraït a en Pep Torrents, que em va donar l'oportunitat de doblar-lo.
Tinc un molt bon record de Toy Story 3, on vaig doblar l'Andy. Va ser molt maco i màgic per la transcendència què va tenir la saga, i per haver-me sentit molt còmode doblant-ho. Els projectes dirigits per en Quim Roca sempre són esgotadors, didàctics i sorprenents a la mateixa vegada. I a mi m'agrada molt que em dirigeixin amb entusiasme i intensitat perquè és només en aquestes convocatòries en què pots treure un bon rèdit del desgast en què estàs sotmès.
Darrerament, he estat molt content de la sèrie Haunting of Hill House de Netflix, on vaig doblar en Luke. Un noi turmentat per el seu passat d'ençà que des que era petit vivia en una casa encantada. Una sèrie de 10. Un paper molt complex, punyent, i un repte majúscul. Per suposat, és un plaer ser dirigit per la meva mare, la Maite Supervia, que em va ajudar a desenvolupar el paper amb una professionalitat i una estima sublims, tal com és ella.
7-Què n'opines que ara hi comenci a haver més reconeixement cap a la teva feina? Actualment hi ha molts seguidors de l'anime que segueixen la teva carrera professional.
Primer de tot, no en tenia ni idea que hi hagués un reconeixement meu al darrere i que tingués molts seguidors! Uau! Dit això, suposo que a tothom li agrada que hi hagi un reconeixement, sigui de la manera que sigui o amb la intensitat que sigui. No cal que sigui continuat o afalagador i gratuït, perquè això seria banalitzar-ho. Però sí que és d'agrair descobrir que hi ha gent que mostra interès pel que fas amb passió. Si hi ha més o menys reconeixement cap a la meva feina, no et sabria dir la raó. Jo el que intento és estar al peu del canó, intentar millorar, absorbir el millor d'aquells i aquelles actrius i actors que veus que aporten propostes noves, dels directors que intenten polir-te com si es tractés d'una gemma, i posar-ho tot en pràctica amb el meu plantejament i enteniment personal. Sempre he entès que aquesta praxis ha de formar part del creixement personal i professional de qualsevol que s'hi vulgui dedicar, a això, i si al final algú de vosaltres s'hi ha fixat en la manera que sigui, doncs és sorprenent i a la mateixa vegada reconfortant. Per tant, n'estic molt agraït!
8-Tinc entès que a part d'actor també ets director de doblatge. Quins criteris i mètodes es segueixen per organitzar un doblatge i escollir els actors?
Fa ben poc que estic dirigint convocatòries de doblatge. Farà un parell d'anys que em van encarregar portar un parell de pel·lícules en castellà i m'ho vaig prendre com un aprenentatge. Així mateix vaig voler ajustar-les per tal d'intentar entendre i aprendre el procés de direcció des de dins. Em va servir de molt per veure com es treballa des de l'inici del projecte i de com tractar amb els actors/actrius. Des de fa un any i mig que ja estic dirigint amb més continuïtat i de moment em veig amb cor de continuar aprenent. He après que cada persona és un món i s'ha de tractar en una direcció emocional diferent i, si em permeten els entesos, una direcció psicològica diferent. Aquesta premissa és una de les lliçons que em guien ara mateix per tal d'escollir el càsting: la connexió emocional que podem tenir actor/actriu i director, perquè d'aquesta connexió i confiança, al final, ens podrem ajudar a fer una feina honesta i fina. Desprès hi ha detalls morfològics i de volum. Em fixo en el to de veu del personatge i miro si hi ha una veu el més semblant possible dins del món del doblatge.
Una altra premissa és si hi ha un actor o actriu que tingui una aparença física o una energia semblant a l'actor/actriu a doblar. Es podria donar el cas de la combinació de totes dues premisses alhora o d'una d'elles que fos suficient. Això em dona una visió clara per saber com convocar, i és més, ajudo així a l'actor o actriu a tractar de buscar que es senti molt còmode i identificat amb el personatge, facilitant no només el procés de gravació, sinó la seva implicació emocional amb el personatge. Intento també dignificar la professió de director seguint uns criteris que he vist tant a casa com a la gent que he admirat en la direcció. Personalment, abans de començar intento visualitzar com ha de quedar l'obra final i incideixo molt en aquest concepte durant el procés de gravació per tal que quedi amb la màxima fidelitat possible sobre la idea inicial.
La darrera direcció que he tingut el gust de dirigir s'estrenarà pròximament a la televisió pública catalana i és una sèrie d'animació que fa d'extensió d'una trilogia de pel·lícules d'animació molt famosa! I fins aquí puc llegir. Desitjo que us agradi molt i gaudiu la sèrie tal com ho he fet jo!
9-En Makoto és un personatge que vas doblar puntualment, fa molts anys, en un parell d'episodis. En els últims episodis de la sèrie ha tornat a sortir bastant i, fins i tot, ha sigut un dels personatges principals de la pel·lícula que s'estrena aquest mes. Què et sembla aquest personatge? És difícil de doblar, o acostumes a treballar amb aquest tipus de personatges?
Vaig començar a doblar la sèrie de Conan ara fa molts anys i és de les sèries més mítiques del panorama anime a casa nostra. No n'hi ha gaire que perdurin en el temps i siguin transgeneracionals. Sempre m'ha semblat una sèrie molt entretinguda i que té reminiscències a clàssics com les novel·les d'Agatha Christie amb l'inspector Poirot o la ja mítica també S'ha escrit un crim, amb l'Angela Lansbury. Com que ja tenia aquestes referències, em va ser bastant senzill d'entendre la composició de les trames i perfilar el personatge que em toqués quan vaig començar a doblar la sèrie. En Makoto és un personatge bo, guapot, fort, i està bojament enamorat de la Sonoko. Potser el que més em va sobtar són les 3 personalitats que sembla adoptar al llarg dels episodis. La primera, la més tímida i reservada, apareix quan està amb la Sonoko i totes les coses que fa són contingudes, cosa que està molt en la línia de les relacions sentimentals dins la cultura oriental. La segona personalitat sorgeix quan practica karate o ha de lluitar, que es torna un heroi i li surt la variant més emotiva. La tercera personalitat, que només surt en comptades ocasions, és quan es torna un guerrer fosc i intimidant en situacions extremes. Per tant, com veieu, ha estat un personatge molt dúctil i del que he gaudit molt. Tant de bo vinguin més episodis i pugui continuar amb les seves aventures. Desitjo que també gaudiu la peli tant com ho vaig fer jo!
10-El doblatge d'El Detectiu Conan en català és un dels més ben valorats des que es va estrenar a Catalunya l'any 2001. Com és l'ambient des de dins?
L'ambient des de dins sempre és molt maco. La Joël Mulachs fa una feina fantàstica, el repartiment és molt ampli tant a nivell d'edats com de registres i, si em permets, és molt encertat també. És una sèrie que porta tants anys doblant-se que ha passat per diversos estudis de gravació i sempre ha estat una alegria sentir que tornaven a arribar nous episodis d'en Conan. Tothom s'implica molt perquè és evident que és un bon producte, que s'ha de mimar, que té molta gent al darrere que el segueix i que vol seguir gaudint aquesta continuïtat. Tant de bo la puguem gaudir tots durant molts i molts anys!
Moltes gràcies!
I per acabar us deixo amb el recopilatori dels personatges d'anime que ha doblat l'Àlex de Porrata.
Moltes gràcies!
L'entrevista ha estat corregida per Kobasen.
I per acabar us deixo amb el recopilatori dels personatges d'anime que ha doblat l'Àlex de Porrata.
Aquí us deixo una dedicatòria que ha fet l'Àlex de Porrata.
 |
| Imatge editada per en Lyswh |
Espero que us hagi agradat aquesta entrevista. Pròximament en portaré més!