Una escena preferida, ara en una samarreta
Des del seu debut el 1994, El Detectiu Conan ha dominat la
cultura popular japonesa amb una sèrie manga que avarca 102 volums, una sèrie
d’animació potent, i nombroses pel·lícules d’èxit. Arreu del món s’han venut
més de 270 milions de còpies del manga, incloses les versions traduïdes
disponibles en 25 països i regions. Aquest any, en Conan torna a UT! Hem parlat
amb en Gosho Aoyama, l’autor (que és extraordinàriament amable i que també té
molt sentit de l’humor), sobre la seva infància, sobre com va sorgir «El
Detectiu Conan», i la propera pel·lícula.
1 - De petit, com eres?
Era un nen estrany. Mirava pel·lícules i imaginava què faria diferent si les hagués fet jo. Les coses no han canviat gaire des de llavors. Quan miro una pel·lícula, em fa feliç que les coses passin tal com m’ho havia imaginat, i encara em fa més feliç quan supera les meves expectatives.
2 - I si no et satisfan?
Doncs em quedo amb la idea del que hauria d’haver passat i ho poso a El Detectiu Conan!
3 - Que intel·ligent! Quin tipus de manga llegies llavors?
Llegia de tot, però els artistes que realment em van inspirar per esdevenir un dibuixant de manga van ser Mitsuru Adachi, Tetsuya Chiba i Monkey Punch. Es pot veure als meus dibuixos: els ulls rodons dels meus personatges són com els de l’Adachi, els nassos punxeguts són del Chiba, i les boques lleugerament felines són del Monkey Punch. Quan ho ajuntes tot plegat, obtens el meu estil. Li ho vaig dir al Kazuhiko Shimamoto, però va reaccionar com si només digués bestieses!
4 - Així que aquest és el teu secret! Vaig sentir que vas escriure a l’anuari de l’escola que de gran volies ser un dibuixant de manga que escrivís històries de detectius privats. Sempre t’han agradat les històries de detectius i els còmics?
M’encanten Arthur Conan Doyle, Ranpo Edogawa, Maurice Leblanc... Segurament els vaig descobrir a la biblioteca de l’escola, perquè els seus llibres són en totes les llibreries del Japó. La primera història que em va deixar astorat va ser «Els ballarins», una història del Sherlock Holmes de Doyle. A la història hi ha un codi esgarrifós amb figures de pal, que vaig trobar desconcertant i fascinant. Així em vaig enganxar als misteris.
5 - Així doncs, els teus somnis d’infància es van fer realitat amb Conan.
No exactament. Quan vaig esdevenir un autor de manga, ja havia oblidat que havia escrit allò a l’anuari! Vaig començar Conan perquè el meu editor em va preguntar si faria una història de detectius. Al principi era una llauna, però treballar-hi em va fer recordar com m’agradava en Sherlock Holmes.
6 - Quan vas començar la sèrie de Conan, tenies alguna idea
interessant sobre cap a on ho volies portar?
Detesto admetre que pensava que acabaria ràpid. No em feia especialment il·lusió!
7 - De debò? Conan va ser la teva primera sèrie després de Yaiba, el teu primer èxit. Creia que voldries demostrar que no escrivies èxits puntuals.
No, no. Pensava que no duraria i que ben aviat podria fer Yaiba 2! No sentia cap tipus de pressió quan vaig començar Conan.
8 - Així i tot, què creus que ha mantingut Conan en marxa durant
gairebé 30 anys?
Hi ha hagut moltes vegades, especialment al principi, que pensava «No puc més». Però cada vegada hi havia alguna cosa que em feia canviar d’opinió. Just quan pensava que era massa feina, va començar el programa de televisió de detectius Furuhata Ninzaburo i va fer que volgués escriure les històries de Conan amb aquell estil. Cada cop que pensava que no em quedava res a fer amb «Conan», que ja havia fet tot el que volia, passava alguna cosa, com que hi hauria l’adaptació anime o una pel·lícula. He tingut molta sort.
9 - Sembla una feina de por empescar-se un «crim impossible» cada dos per tres.
És molta feina. De vegades compro rampoines de mag per veure si em donen alguna idea. Però generalment no funciona!
10 - Jo no hauria pensat a comprar rampoines de mag! Conan és un
manga per a nois, però crec que els adults el gaudeixen tant com els nens.
Escrius expressament per als nois?
No, no escric per a nois. Si escrivís quelcom amb la intenció que ho llegissin nois, s’adonarien dels meus trucs infantils. Alguns misteris són senzills, però generalment escric manga per a adults. Al cap i a la fi, si un nen es troba amb alguna cosa que no comprenen, ho busquen. No entenia l’anglès quan vaig llegir la història d’«Els ballarins» que deia abans, però buscava les paraules en un diccionari. Així vaig aprendre que hi ha moltes paraules en anglès que acaben en N. Els nens són llestos, busquen les coses, de manera que se’n surten bé amb els misteris complicats. I pel que fa als adults, espero que llegir Conan els transporti a la seva infantesa.
11 - Al principi no pensaves que Conan duraria gaire, però ja hi
portes treballant gairebé 30 anys. Has decidit com acabarà?
Encara no. Un fan em va comentar «És com la Sagrada Família». Però quasi bé ja està acabada, oi?
12 - Pot ser, però la construcció de la Sagrada Família ha costat més de 100 anys. Potser aquest fan volia que Conan també durés un centenari. Parlant dels fans, se’ls va preguntar sobre quin era el seu capítol preferit quan es va publicar el volum 100 de Conan, i va guanyar «El retrobament amb l'organització dels homes de negre». Un dels dissenys d’aquesta col·lecció UT és d’aquell capítol.
M’hi vaig esforçar molt en aquell cas. Evidentment m’esforço en totes les històries, però especialment en aquella. Era el primer cop que el Conan i els seus amics s’enfrontaven a l’Organització dels Homes de Negre directament. L’escena de la samarreta m’agrada especialment, crec que els espectadors se n’han adonat. Fins i tot surt en una de les pel·lícules; i vaig dibuixar l’escena original!
13 - És quan el Conan li dona les ulleres a l’Ai Haibara, que està sent perseguida per l’Organització dels Homes de Negre.
Sí. M’agrada en Superman, sempre porta ulleres per amagar la seva verdadera identitat. En Conan porta ulleres per la mateixa raó. En aquesta escena, en Conan li diu a la Haibara: «Si et poses aquestes ulleres no descobriran mai la teva identitat. A en Clark Kent li van anar de meravella». Feia temps que volia dibuixar aquella escena, de manera que em va encantar fer-la. Vaig pensar: «Per fi!».
14 - Què et va semblar tornar a dibuixar l’escena per a UT?
Aquest cop són un xic diferents. Estaven una mica més arrodonits llavors, no? Tenien els caps més grans.
15 - T’ha cridat l’atenció alguna de les altres samarretes?
El disseny d’en Kaito Kid! Té molt estil.
16 - Parlant de roba, sempre t’imagino vestint de negre. Ets molt primmirat amb el que portes?
Només en que tan sols porto negre i gris. Al meu armari només hi ha roba negra, pràcticament. El negre combina amb tot, no? Si dus una samarreta roja a sota, també combina. També m’agrada passar desapercebut; no m’agrada cridar l’atenció!
17 - Pràcticament ets un membre de l’Organització dels Homes de Negre! La
darrera pel·lícula, El submarí cuirassat negre, s’estrena l’abril. Ens
pots avançar algun moment de la pel·lícula?
Hi ha una escena la qual vaig fer molts canvis. El director l’havia inserit en un primer moment, però li vaig dir: «Crec que seria millor fer això». Ell va respondre immediatament i ho va reorganitzar tot molt bé. És una escena sota l’aigua amb alguns dels protagonistes. Serà impressionant, la gent se sorprendrà.
18 - Aquesta serà la 26a pel·lícula d’El Detectiu Conan. Si haguessis de dir quina és la teva favorita, quina seria?
Diré que la següent. Vaig sentir que quan a en Charlie Chaplin, el
millor comediant del món, li van preguntar quina era la seva millor pel·lícula,
va dir: «La següent». Així doncs, l’imito!
