L’Entrevista amb en Mark Ullod


1-Com és la feina de doblador?

Per mi és el meu ofici principal, el combino amb l'actuació en cinema i televisió, amb la locució i la Música però en doblatge treballo pràcticament a diari. És una feina molt difícil de fer bé, un examen diari no és una ciencia exacta i, com totes les feines actuals, depèn del criteri de l'espectador, de qui veu el resultat final i decideix si li agrada o no.

2-Com et vas iniciar al món del doblatge?

Vaig començar a fer doblatge de petit, als dotze anys, en una pel·lícula de cinema en Català d'en Lucky Luke dirigida pel mític Vicenç Manuel Domènech. Jo esperava el meu pare, en Josep Mª Ullod, a la sala d'espera (l'aspirina) de Sonoblok i en Vicenç em va fer entrar a la sala per cobrir uns nens que no havien convocat. Podríem dir que allà vaig descubrir la màgia del doblatge i m'hi vaig introduir, però sobretot veient doblar els grans en la meva etapa d'ajudant de direcció és quan en vaig aprendre més: jo estava molt a sala a les convocatòries i al faristol hi havia grans del doblatge com Ricard Solans, Jesús Ferrer, Joaquín Diaz, Mª Luisa Solá, Rosa Guiñón, Luís Posada, Sergio Zamora... i tantíssims altres actors de doblatge que configuren la història d'aquesta professió. Estic parlant de l'any 1987, mira si poden haver canviat les coses trenta anys després! Per mi va ser un privilegi enorme, una escola que avui en dia és imposible de trobar.

3-Com és una sessió de doblatge?

Una sessió dura unes sis hores, de 8 a 14 o de 16 a 22. Cada sessió és diferent, depèn molt del personatge que t’ha repartit el director. Pot ser un protagonista o un personatge secundari, o un petit paper. Pots estar tota la sessió o mitja hora, depenent de la quantitat de takes que tingui el personatge. Normalment, a la sessió arribes a cegues: no saps què doblaràs fins que arribes a la sala i el director t’explica l’argument i qui és el teu personatge.

4-Com creus que està actualment el tema del doblatge en català?

Actualment es dobla menys en Català que abans, suposo que les crisis hi tenen molt a veure, els pressupostos son molt baixos. Les noves plataformes (Netflix, HBO, Amazon…) no doblen les sèries al Català i el cinema en Català es limita a grans produccions americanes, i no totes. El públic està molt acostumat a veure les pel.lícules doblades al Castellà, segueixen preferint el doblatge Castellà per anar al cinema. TV3 té una cuota cada cop més baixa de doblatge, comparat amb els anys 80 i 90 del segle passat.

5-Com feies per donar-li amb tanta expressivitat a en Kogor Mouri? Imitaves l'expressivitat de la veu japonesa, et basaves en les expressions del personatge?

Sempre em vaig guiar molt per la veu original, l’interpretació d’Akira Kamiya, que és brutal. És un personatge amb moltes personalitats i estats d’ànim diferents: a cada capítol de la sèrie passava per tota mena de situacions de tensió, còmiques, de misteri, d’enamorament, de borratxera… un autèntic repte interpretatiu i d’imitació!

6-A l'hora de doblar el Detectiu Conan de quina manera ho fèieu? Tens alguna anècdota de quan doblaves en Kogoro Mouri? Hi ha cap anècdota de l'estudi de doblatge que recordis especialment?

Al principi doblàvem tots els personatges junts, pràcticament tot el capítol de principi a final. Era com una petita obra de teatre! Les anècdotes son moltes i variades, però fora del context de la sala i l’ofici perden la gràcia. Quan la técnica va evolucionar (d’analògic a digital) es va anar optant per separar cada personatge en una pista d’audio, cadascú en solitari, i així la feina va anar canviant: de ser un treball d’equip en que tots anàvem a una a una feina més individual i sense tanta interacció actoral. El que avui fem en una hora abans ocupava un matí, la productivitat ha augmentat en un mil per cent però la qualitat ha baixat exponencialment, hem d’anar ben depressa per fer convocatòries de més de cent takes per sessió, quan abans una sessió de cinquanta takes era una barbaritat!

7-Durant la teva carrera, quin personatge t'ha agradat més doblar? Amb quin et sents més identificat?

En Kogoro figura entre els meus favorits i és un personatge que em recorden constantment, però he fet moltíssimes coses al llarg de vint i cinc anys de carrera com a voice talent: a les webs especialitzades hi ha un currículum llarguíssim amb coses que ni jo mateix recordo haver fet! Darrerament he doblat en Maui (Dwayne Johnson) a la fantástica pel.licula “Vaiana”, de Disney, i crec que és una de les fites més importants de la meva carrera, tant en Català com en Castellà. És un personatge semblant a en Kogoro perque és un nen gran, però el procés ha sigut molt més intens i exigent: fins i tot canto una cançó de la BSO!

8-Perquè vas deixar de doblar a en Kogoro Mouri?

L'any 2003 vaig marxar a viure a Madrid i l'estudi i el client no van considerar que fos necessari que en Kogoro mantingués la seva veu. Em vaig sentir dolgut en aquell moment, però vaig passar pàgina ràpidament: el doblatge és una carrera de fons, i van venir molts altres personatges i produccions després d'aquell.

9-Com et van oferir l'oportunitat de doblar en Kogoro Mouri?

En Joan Pera va repartir-me el paper, ell és el meu valedor en aquesta i altres produccions. Li estic molt agraït per la confiança i per tot el que m’ha ensenyat i la seva amistat al llarg dels anys.

10-Quin mètode t'agrada més doblar l'analògic o el digital?

El debat no té sentit el dia d'avui, l'analògic no és productiu en absolut i per tant no es fa servir en doblatge. La gran diferència a l'hora de doblar és la rapidesa i facilitat d'ús dels ordinadors enfront del suport físic, i això va precipitar la desaparició dels formats analògics (U-matic, super Betamax, cinta d'àudio...) ja fa molts anys. El micròfon és el mateix, però el hardware i el software són totalment diferents, i sobretot més ràpids i econòmics en tots els aspectes de la producció.

Moltes gràcies!